Chains

27/01/10
Fúria... ensatada, sense límit, morta en un racó.
Cadenes d'ànimes vagants, tristes i desol·lades creuaren cos a cos.
Què quedà dins la seva essència després del seu silenci?
"Rancúnia" - Digueren els sotmesos.
"Cadenes" - Anunciaren els testimonis.
"Pluja" -Cridà el creient.
Tancà els ulls davant tanta discòrdia. A hores d'ara la presència només era material; tan sols una disfressa. Les vides transportàven records, instants, pols que vingué inflitrada dins cada porus.
La predicció del seu propi suspir era confosa; mescla entre la bojeria dels seus llavis i la incertesa de l'evolució de les paraules. Tan sols el que era el seu reflexe podia considerarse cert. Gota a gota escopia foc, com dimonis oblidats dins malsons llunyans. Passos morts, pausa i silenci... la pluja tornava a crear el seu propi espectacle, el vent feia presència una vegada més, en busca de l'indret on convertirse en espuma.